Pàgina d'inici

Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella

Qui som!   |   Què fem!   |   La imatgeria   |   Del teu interès   |   Notícies i actualitat
Mapa de la web

Què fem!

Les Festes de Santa Eulàlia
  La Passejada de les Laies
  El Seguici de Santa Eulàlia
  El Correfoc de Santa Eulàlia
  La Passejada Cívica
  Els Jocs de la Laia
Les Festes de la Mercè
  El Toc d'Inici
  El Seguici d'Autoritats
La Festivitat de Corpus
  La Processó de Corpus
  L'Exposició del Seguici
Altres festivitats
  La Carassa
  Carnaval
Festes dels Barris
  Festes de Sant Josep Oriol
  Festes de Sant Roc
  Festes de la Primavera

L'Ou com balla

L'Ou com balla, una de les tradicions més singulars de Barcelona que des de 1637 ha distingit la diada, és un costum consistent a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins. Mai no s'ha interromput aquesta tradició, essent els del claustre de a Catedral i el del pati de la Casa de l'Ardiaca tota una experiència de primavera viva a la memòria de generacions i generacions de barcelonins i barcelonines.

El costum de fer ballar l'ou en un brollador s'ha estès a moltes d'altres fonts d'edificis públics, religiosos i privats. Aquest joc d'aigua, d'origen discutit, té diverses interpretacions: tant s'ha interpretat com la representació de l'exaltació de l'Eucaristia (l'ou), pel damunt del calze (la cistella que el recull i embolcalla el doll de l'aigua, ricament guarnida de flors i cireres), com també s'ha volgut veure la representació de la plenitud de la primavera, l'esclat de la fecunditat, la vida que reneix i, també hi ha qui creu que va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer Montcada per esperar el pas de la processó.

La Festivitat del Corpus. Programa del Corpus 2005. Ajuntament de Barcelona

Volem mostrar-vos en aquesta plana un recull d'imatges de l'Ou com balla, totes elles fetes la Diada de Corpus del 2005. La CCGBCV no hi participa ni com organitzadora ni com a col·laboradora en el guarniment dels brolladors ni en l'itinerari de portes obertes, però això no ens evita de fer-ho com a espectadora que gaudeix de la jornada i que, alhora, pretén que vosaltres també ho pugueu fer.





Fotografies: Xavier Cordomí

A dalt de la pàgina