Encara que, segons s'esmenta al Llibre de les Solemnitats, la primera dada concreta sobre el Lleó a Barcelona la tenim al 1424, no és fins al 1601 amb motiu de les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort que ens trobem amb una gran figura amb carcassa i, per primer cop, coronada.

El trobem representat en formes gràfiques diverses, gravats i rajoles, al llarg dels segles XVII i XVIII, i sabem que participava en processons i actes cívics, per arribar al 1701, quan es troba en el seu millor moment gaudint d'un reconegut prestigi popular: els seus brams i les seves actuacions divertides ho garanteixen.

La seva representació corresponia al gremi dels blanquers, els quals tenien capella a la parròquia del Pi i quan sortia ho feia acompanyat d'uns personatges amb màscares de lleó, els lleonets, que feien la tasca de portadors dels pals sobre els quals descansava la figura quan feia un descans durant el recorregut.

Tenim coneixement de la seva participació en la processó per la beatificació de Sant Josep Oriol, al 1801, a les festes amb motiu de la pau de la Guerra dels Set Anys al 1837 i fins i tot sabem de la seva participació assídua a la processó de la parròquia del Pi (ja estava desvinculat del gremi) fins al 1870, cosa que feia que el lleó fos en aquells anys la figura del bestiari amb més simpatia i coneixença.

Desapareguda ja la figura, en el procés de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella el Lleó de Barcelona reapareix al 1993 de la mà de l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi. Com a membre de ple dret del Seguici Popular de Barcelona, el lleó disposa de ball i música pròpia que executa quan les ocasions ho requereixen, sempre sense deixar de perdre el to solemne i alhora divertit que el caracteritza.