La Mulassa de Barcelona està vinculada des de ben antic a la parròquia del Pi, on el gremi dels paraires, a qui el Consell Municipal encarrega la responsabilitat del seu manteniment, hi tenen capella. És precisament en el Dietari del Consell on s'especifica que, per les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort el 1601, la Mulassa acudeix a la processó com a membre de la Parròquia de Santa Maria del Pi.

Segons les dades que trobem a l'arxiu del Pi, dins el Llibre de comptes de la Junta d'Obra de la parròquia, al 1624 hi ha anotades despeses pel manteniment de la Mulassa i el 1627, la despesa és per a "fochs per a la Mulassa", és a dir, per a la pirotècnia.

La Mulassa surt amb regularitat fins el 1701. Les restriccions pel Decret de Nova Planta (1716) l'afecten com a la resta d'entremesos, però és durant aquell segle XVIII que la Mulassa es converteix en l'element del Bestiari barceloní més popular i celebrat, famosa per les seves extravagàncies i les seves intervencions divertides i fogueres, cosa que fins i tot provoca al 1771 que el Consell de la ciutat li prohibeixi expressament que llenci coets. Poc a poc va perdent popularitat i a partir del 1812 ja no trobem cap més referència de la Mulassa a Barcelona.

Com a part del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella i amb la colla dels Amics del Gegants del Pi com a entitat responsable, el 1988 es recupera la Mulassa de Barcelona. Forma part del Seguici Popular de Barcelona, amb ball i música pròpies, i la podem veure en actes protocol·laris amb un gran collar de flors penjat al coll i en actes de foc, llançant pirotècnia pels quatre punts de foc que té a la boca.