El nom de Víbria té el seu origen en l'expressió "vibre" que vol dir escurçó. Aquesta serp, molt corrent a Catalunya i alhora perillosa i temuda, ha estat fàcilment adaptada a llegendes de monstres malignes que lluiten contra cavallers -la de Sant Jordi n'és un exemple-. I, alhora que l'expressió ha anat evolucionant del terme masculí al femení actual, el mateix ha succeït amb la figura, que ha passat a tenir l'aparença de drac amb l'afegit del pits de dona i que fa que actualment la coneguem com a drac femella.

La primera notícia de la Víbria la tenim al 1399 quan el Consell de la Ciutat es va desplaçar a Saragossa amb motiu de la coronació de del rei Martí l'Humà. Posteriorment la trobem l'any 1424 a la processó del Corpus de la parròquia de Santa Maria del Mar, l'any 1481 en la rebuda de la reina Isabel de Castella i l'any 1568 i amb motiu de l'entrada del rei Felip II, la Víbria és portada pel gremi dels ferrers.

Com a la resta de figures del Bestiari Històric, la trobem els anys 1601 i 1701 per les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort i per les festes de la rebuda de Felip de Borbó a Barcelona respectivament. És a partir d'aquest moment que la figura es confon, participa a les processons com a membre de la comparsa del Drac i comença a ser coneguda com la Dragona o com la femella del Drac. Finalment amb les restriccions de 1780 la figura acaba per desaparèixer.

La nova Víbria de Barcelona és recuperada el 1993, seguint el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, sota la responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. A l'actualitat la podem veure com a membre del Seguici Popular de Barcelona amb ball propi, la Dansa de la Víbria, executat amb música de gralla i percussió, i com a bèstia foguera participant en correfocs.