De la figura del drac ja es té coneixement en celebracions anteriors a la pròpia processó del Corpus de Barcelona. En aquesta que trobem una primera referència al 1424, com a membre del castell de Santa Margarida, i més endavant, com a membre de l'entremès de l'infern. Posteriorment es va alliberar de la resta de la seva comparsa i ja el trobem, a vegades acompanyat de diablots i sempre espetegant coets, en festes com les que es van fer en honor del rei Pere de Portugal (1463), per la rebuda del Duc de Calàbria (1467), per l'entrada de Felip II (1568) i amb motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort (1601).

Hem de destacar que al començament del segle XVII ja és coneguda i considerada com a habitual la funció pirotècnica del Drac i que, és durant aquests anys que la figura viu la seva millor època.

Amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions posteriors, la figura del Drac, que no depenia de cap gremi que vetllés per ell, va acabar per deteriorar-se fins a desaparèixer de la ciutat en algun moment del segle XVIII.

Amb el projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella el Districte de Ciutat Vella decideix el 1987 iniciar la construcció de la primera peça del que serà el Bestiari Històric de Barcelona: el Drac de Ciutat Vella. És anomenat d'aquesta manera perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, el qual el cedeix segons conveni a la CCGBCV, i és portat per la colla Amics dels Gegants Ramon i Lola.

Participa en dos tipus de seguicis: els de foc, com a bèstia foguera (llança pirotècnia per la boca, les ales i la cua, cosa que li dóna l'aspecte d'una immensa bola de foc), i els de protocol, com a drac de Barcelona, on molt més pacífic, porta un ram de clavells vermells a la boca. És en aquesta vessant que forma part del Seguici Popular de Barcelona, i disposa d'un ball propi, amb música de percussió i tocs d'instruments de canya.