L'origen de la Tarasca el podem trobar en la població provençal de Tarascó i en la bèstia que viu a les aigües tèrboles i a les boires dels aiguamolls, que terroritza la població devorant les joves donzelles però que finalment en lluita amb santa Marta és vençuda i s'acaba convertint en una bèstia amansida. Posteriorment el personatge s'estén per tot Occitània, per les terres de la corona catalano-aragonesa i per la resta de la península amb formes diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac.

A la ciutat de Barcelona, la presència de la Tarasca o Cuca fera (així anomenada a la majoria d'ocasions al Principat de Catalunya) és escassa, efímera i incerta, moltes vegades per confusió amb altres figures del bestiari.

La trobem, però, al 1599 en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona: una carrossa amb forma de tarasca que és cavalcada per joves donzelles. Al segle XVII sabem que a Barcelona hi havia un monstre de grans dimensions anomenat Tarasca i farcit d'artilugis mecànics i, finalment al 1701, per les festes de rebuda de Felip de Borbó, tornem a tenir una andròmina mecànica amb formes i funcions semblants al monstre provençal. És a partir d'aquesta data que ja no en tenim cap més referència d'aquest monstre gegantí.

Dins del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, es decideix recuperar la figura de la cuca fera, amb el nom de Tarasca de Barcelona, tal com havia aparegut en algun moment de la seva història. Estrenada al 1993 i sota la responsabilitat de l'Associació de Geganters, Grallers, i Bestiari de la Barceloneta, forma part del Seguici Popular de Barcelona, amb música i ball propi, el Ball de la Tarasca. La podem veure tant en correfocs com en cercaviles en els quals diverteix la canalla estirant el coll i intentant mossegar a qui es posa al davant o simplement llançant-li caramels i un raig d'aigua.