Pàgina d'inici

Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella

Qui som!   |   Què fem!   |   La imatgeria   |   Del teu interès   |   Notícies i actualitat
Mapa de la web

Pel teu interés

Festes a Ciutat Vella
  Per barris
  Per dates
Agenda d'activitats
Racó documental
  Articles i ponències
  Llibres
Enllaços d'interès
Adreces i telèfons de contacte

29/06/2005
Ball de bastons de Barcelona

Esbart Català de Dansaires
Anna Bigas Puig, Montserrat Garrich Ribera, Jordi Bartolomé Antonés, Joan Gómez Soriano

Aquesta comunicació s'emmarca dins dels actes que l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona ha programat entre l'octubre 2004 i el setembre de 2005 en record de la figura d'Aureli Capmany. L'objectiu és donar a conèixer l'interès i la tasca que va desenvolupar al voltant del ball de bastons.

Aureli Capmany Farrès (1968-1954), figura cabdal per la dansa catalana, va formar part de l'Esbart Català de Dansaires des dels inicis de l'entitat (1908) fins la seva mort. A més d'exercir de Director, Capmany hi va realitzar un dels seus projectes: l'organització de l'Arxiu de dansa tradicional catalana.

Les manifestacions festives de la ciutat de Barcelona han comptat amb la presència de colles de balls de bastons: algunes ocasions han estat colles locals i quan això no ha estat possible s'han convidat colles d'altres poblacions. La festa barcelonina per excel·lència en la que han estat protagonistes és la processó del Corpus en la que desfilaven entre els grups de música i les peces d'imatgeria festiva. Així han estat representats en algunes auques que mostren la processó de Barcelona. També en ocasions extraordinàries s'ha comptat amb la presència d'una colla de bastoners: entrades a la ciutat de reis, prínceps i personalitats destacades, celebracions pel nomenament de sants i santes, exposicions universals, etc.

Als inicis del segle XX, però, Aureli Capmany creu que el costum de ballar el ball de bastons a Barcelona s'està perdent i per això decideix ensenyar un grup de nois orfes de la Casa de la Caritat perquè puguin sortir a la processó del Corpus. Més endavant i amb motiu de l'Exposició de l'any 1929, Aureli Capmany torna a incidir en el ball de bastons, aquest cop creant una coreografia destinada als actes festius de l'esdeveniment.

Com a responsable de l'Esbart Català de Dansaires, Aureli Capmany va procurar que en aquesta entitat es ballessin balls de bastons i per això des dels seus inicis l'entitat ha comptat, com a mínim, amb una colla de bastoners, que de fet és, actualment, la colla de bastoners en actiu més antiga de la ciutat. Amb el pas dels anys i la incorporació de les dones i amb la formació de les colles petita i mitjana, avui l'Esbart Català de Dansaires compta amb tres colles nombroses de bastoners.

Les colles de bastoners, juntes o per separat, surten al carrer de manera fixa per les Festes de la Mercè, festa major de Barcelona, per les Festes de Santa Eulàlia, festa petita o d'hivern, per la processó del Corpus i per les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. També se les pots veure en festes majors d'altres barris de la ciutat o de poblacions catalanes. En general, darrerament, les colles bastoneres de l'Esbart Català de Dansaires ballen balls de bastons d'altres poblacions, alguns dels quals van ser recollits i documentats a l'Arxiu de dansa tradicional catalana.

A l'Arxiu de dansa tradicional de l'Esbart Català de Dansaires hi consta una melodia amb el nom de Ball de Bastons de Barcelona i s'hi troben fotografies de la colla organitzada per Capmany amb els joves orfes de la Casa de la Caritat. De feia temps, els responsables actuals de l'esbart volien treballar aquests materials per poder recuperar un ball de bastons de Barcelona.

Quan l'any 2004, l'esbart decideix programar un seguit d'actes i accions en record i memòria d'Aureli Capmany torna a plantejar-se la possibilitat de treballar amb els materials sobre el ball de bastons que ell va deixar. És per aquest motiu que finalment hem decidit dur a terme la iniciativa, refer la coreografia en base al material i posar-lo al carrer.

La melodia que consta a l'arxiu sota la denominació de Ball de bastons de Barcelona és la cançó anomenada "Deu pometes té el pomer", peça molt coneguda per petits i grans cosa que facilita la memorització per part dels bastoners i el reconeixement per part del públic. A més d'aquests aventatges, la música és adient per picar bastons.

Curiosament, la melodia de "Deu pometes té el pomer" ja era utlitzada per les colles bastoneres de l'Esbart Català de Dansaires per fer entrades a plaça o altres desplaçaments tot picant una seqüència repetitiva de picades.

La cançó té dues franses musicals de vuit compassos cadascuna; el conjunt de setze compasso es pot repertir la vegades que convingui. En alguna fotografies de què es disposa es veu al fons i darrera els bastoners dos músics: un flabiolaire i un timbaler, formació que ja és usada per l'entitat per acompanyar les colles bastoneres.

A les fotografies també s'aprecien: la formació inicial formada per dos grups de quatre bastoners encarats dos a dos, el braç que pica a munt i el que pica avall, la direcció de la picada, l'evolució de la cadena de vuit bastoners, o sigui feta pels components dels dos grups inicials de quatre bastoners.

Amb aquesta informació i la melodia, s'ha reconstruït el Ball de bastons de Barcelona amb una coreografia base que més endavant pot ser ampliada. L'objectiu de l'Esbart Català de Dansaires és que amb aquest ball puguin ballar bastons alhora tots els bastoners de l'entitat, dels de quatre anys per amunt.

El Ball de bastons de Barcelona sortirà al carrer per primer cop a la Processó del Corpus d'enguany, tot i que la presentació oficial la realitzarem el mes de setembre al Matí Bastoner, acte que reuneix les cinc colles bastoneres de Barcelona per les Festes de la Mercè, festa major de Barcelona. Aquesta acció serà la darrera activitat dedicada al record d'Aureli Capmany i tancarà l'any que l'Esbart Català de Dansaires li ha dedicat amb l'organització de diferents actes.

Barcelona, abril de 2005

anterior
A dalt de la pàgina