|
29/06/2005
Ball de bastons de Barcelona
Esbart Català de Dansaires
Anna Bigas Puig, Montserrat Garrich Ribera, Jordi Bartolomé
Antonés, Joan Gómez Soriano
Aquesta comunicació s'emmarca dins dels actes que
l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona ha programat
entre l'octubre 2004 i el setembre de 2005 en record de la
figura d'Aureli Capmany. L'objectiu és donar a conèixer
l'interès i la tasca que va desenvolupar al voltant
del ball de bastons.
Aureli Capmany Farrès (1968-1954), figura cabdal per
la dansa catalana, va formar part de l'Esbart Català
de Dansaires des dels inicis de l'entitat (1908) fins la seva
mort. A més d'exercir de Director, Capmany hi va realitzar
un dels seus projectes: l'organització de l'Arxiu de
dansa tradicional catalana.
Les manifestacions festives de la ciutat de Barcelona han
comptat amb la presència de colles de balls de bastons:
algunes ocasions han estat colles locals i quan això
no ha estat possible s'han convidat colles d'altres poblacions.
La festa barcelonina per excel·lència en la
que han estat protagonistes és la processó del
Corpus en la que desfilaven entre els grups de música
i les peces d'imatgeria festiva. Així han estat representats
en algunes auques que mostren la processó de Barcelona.
També en ocasions extraordinàries s'ha comptat
amb la presència d'una colla de bastoners: entrades
a la ciutat de reis, prínceps i personalitats destacades,
celebracions pel nomenament de sants i santes, exposicions
universals, etc.
Als inicis del segle XX, però, Aureli Capmany creu
que el costum de ballar el ball de bastons a Barcelona s'està
perdent i per això decideix ensenyar un grup de nois
orfes de la Casa de la Caritat perquè puguin sortir
a la processó del Corpus. Més endavant i amb
motiu de l'Exposició de l'any 1929, Aureli Capmany
torna a incidir en el ball de bastons, aquest cop creant una
coreografia destinada als actes festius de l'esdeveniment.
Com a responsable de l'Esbart Català de Dansaires,
Aureli Capmany va procurar que en aquesta entitat es ballessin
balls de bastons i per això des dels seus inicis l'entitat
ha comptat, com a mínim, amb una colla de bastoners,
que de fet és, actualment, la colla de bastoners en
actiu més antiga de la ciutat. Amb el pas dels anys
i la incorporació de les dones i amb la formació
de les colles petita i mitjana, avui l'Esbart Català
de Dansaires compta amb tres colles nombroses de bastoners.
Les colles de bastoners, juntes o per separat, surten al
carrer de manera fixa per les Festes de la Mercè, festa
major de Barcelona, per les Festes de Santa Eulàlia,
festa petita o d'hivern, per la processó del Corpus
i per les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. També
se les pots veure en festes majors d'altres barris de la ciutat
o de poblacions catalanes. En general, darrerament, les colles
bastoneres de l'Esbart Català de Dansaires ballen balls
de bastons d'altres poblacions, alguns dels quals van ser
recollits i documentats a l'Arxiu de dansa tradicional catalana.
A l'Arxiu de dansa tradicional de l'Esbart Català
de Dansaires hi consta una melodia amb el nom de Ball
de Bastons de Barcelona i s'hi troben fotografies de
la colla organitzada per Capmany amb els joves orfes de la
Casa de la Caritat. De feia temps, els responsables actuals
de l'esbart volien treballar aquests materials per poder recuperar
un ball de bastons de Barcelona.
Quan l'any 2004, l'esbart decideix programar un seguit d'actes
i accions en record i memòria d'Aureli Capmany torna
a plantejar-se la possibilitat de treballar amb els materials
sobre el ball de bastons que ell va deixar. És per
aquest motiu que finalment hem decidit dur a terme la iniciativa,
refer la coreografia en base al material i posar-lo al carrer.
La melodia que consta a l'arxiu sota la denominació
de Ball de bastons de Barcelona
és la cançó anomenada "Deu pometes
té el pomer", peça molt coneguda per petits
i grans cosa que facilita la memorització per part
dels bastoners i el reconeixement per part del públic.
A més d'aquests aventatges, la música és
adient per picar bastons.
Curiosament, la melodia de "Deu pometes té el
pomer" ja era utlitzada per les colles bastoneres de
l'Esbart Català de Dansaires per fer entrades a plaça
o altres desplaçaments tot picant una seqüència
repetitiva de picades.
La cançó té dues franses musicals de
vuit compassos cadascuna; el conjunt de setze compasso es
pot repertir la vegades que convingui. En alguna fotografies
de què es disposa es veu al fons i darrera els bastoners
dos músics: un flabiolaire i un timbaler, formació
que ja és usada per l'entitat per acompanyar les colles
bastoneres.
A les fotografies també s'aprecien: la formació
inicial formada per dos grups de quatre bastoners encarats
dos a dos, el braç que pica a munt i el que pica avall,
la direcció de la picada, l'evolució de la cadena
de vuit bastoners, o sigui feta pels components dels dos grups
inicials de quatre bastoners.
Amb aquesta informació i la melodia, s'ha reconstruït
el Ball de bastons de Barcelona
amb una coreografia base que més endavant pot ser ampliada.
L'objectiu de l'Esbart Català de Dansaires és
que amb aquest ball puguin ballar bastons alhora tots els
bastoners de l'entitat, dels de quatre anys per amunt.
El Ball de bastons de Barcelona
sortirà al carrer per primer cop a la Processó
del Corpus d'enguany, tot i que la presentació oficial
la realitzarem el mes de setembre al Matí Bastoner,
acte que reuneix les cinc colles bastoneres de Barcelona per
les Festes de la Mercè, festa major de Barcelona. Aquesta
acció serà la darrera activitat dedicada al
record d'Aureli Capmany i tancarà l'any que l'Esbart
Català de Dansaires li ha dedicat amb l'organització
de diferents actes.
Barcelona, abril de 2005
|