04/08/2005
La Cucanya de la Plaça Nova de Barcelona

Xavier Cordomí. Secretari de l’Associació de Festes de la Plaça Nova - Comissió de Festes de Sant Roc

Barcelona, 2 de març de 1996

Comunicació en l'àmbit específic de Jocs Tradicionals presentada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996)

La Plaça Nova és un dels indrets històrics de Barcelona, antiga porta de la Barcelona romana pel decumanus , les dues torres romanes: la del Palau Episcopal i la de la Casa de l’Ardiaca -on es troba la imatge de Sant Roc, el Palau del Bisbe i el fris de Picasso de l’edifici del Col•legi d’Arquitectes, conformen la seva imatge característica.

Dins l’anomenat barri Gòtic, al costat de la Catedral, la plaça Nova al llarg dels segles ha estat seu dels mercats més diversos i punt de trobada de tota mena de ciutadans; entre ells, l’antic gremi de bastaixos que hi oferia el seus serveis. Aquest gremi celebrava, des del 1589, cada 16 d’agost la diada del seu patró: el taumaturg Sant Roc, a qui s’atribuïa haver preservat tot el sector de la ciutat d’un terrible flagell de pesta.

Les Festes de Sant Roc, han continuat celebrant-se ininterrompudament a la plaça Nova des del segle XVI, fent-se càrrec successivament: la Confraria de Sant Roc de la Catedral, la comissió de veïns de la plaça i, actualment, l’Associació de Festes de la Plaça Nova; essent d’aquesta manera la festa de carrer més antiga celebrada a la ciutat de Barcelona.

Els actes que es realitzen a les festes, com a qualsevol d’altre celebració, són diversos, però, com a festa per quatre vegades centenàries, gaudeix d’alguns elements que en són característics i els seus autèntics símbols: el Porró-llarg (1830), els Gegants (1906), el Nan Cu-cut (1907), el panellets de sant Roc, els goigs, entre d’altres, i la Cucanya (des del 1884).

Els jocs de cucanya, o sorts de sortija com s’anomenaven al barri, sempre han estat i segueixen essent un dels atractius de la festa: les curses de sac, el trencar l’olla, l’ou i la cullera i la Cucanya de la Plaça Nova.

La Cucanya de la Plaça Nova, és una peça única i original, diferent de la resta de cucanyes anomenades de pal. De cucanyes de pal en podem trobar de dos tipus: el vertical i l’horitzontal. La de la plaça Nova podria ser considerada de les horitzontals, però es diferencia de les restants tant per la seva forma com pel mateix joc.

L’artilugi consisteix en un pal de fusta de pi d’uns tres metres de llarg, amb les bandes d’uns trenta centímetres quadrades i escantonades, els extrems acaben amb dues fustes travesseres per banda en forma d’aspa d’on surt un eix de ferro a banda i banda; els eixos greixats es col•loquen en uns forats d’altres dos pals que són clavats a terra, de manera que el travesser es manté a uns tres metres d’alçada. De cada un dels extrems de les aspes és lligada una corda sense tensar, en total quatre. Un dels pals laterals disposa d’unes petites falques de fusta que fan la funció d’esglaons.

El joc, que s’anomena passar la Cucanya, consisteix en que un noi o una noia, habitualment d’entre tres i setze anys, puja pel pal lateral i es col•loca en el travesser assegut amb les cames a cada banda de la cucanya, reposa els peus sobre dues de les cordes i amb les mans s’agafa a les altres dues. Mentre dura aquesta operació d’acomodament a la cucanya, un cucanyaire -que és com anomenem al membre de l’associació que vetlla pel joc- manté ferm el pal travesser ja que, al estar enllardats els eixos, la tendència del pal és de girar molt ràpidament pel propi pes del nen o la nena.

Una vegada assegurat sobre la cucanya, el participant, ha d’avançar pel pal assegut i amb el pit sobre la fusta ajudant-se tot tirant de les cordes, ha d’arribar fins l’altre extrem sense que giri la cucanya. A l’arribar a l’altre pal, ha de tocar-lo amb un petit cop de cap, girar sobre el travesser i repetir l’operació en sentit contrari. Si ho aconsegueix, s’agafarà fermament a la cucanya amb braços i cames i el cucanyaire el farà girar per tres vegades, seguidament es deixa caure; en arribar a terra rebrà un petit obsequi com a premi. En cas que la cucanya giri abans d’aconseguir passar-la , el participant o bé cau o si s’agafa sempre queda cap-avall, aleshores se’l fa girar tantes voltes com vol el cucanyaire i segons reclami els que s’ho miren, ... i a tronar a provar-ho!.

El precedent de la Cucanya de la Plaça Nova era una altre que es portava cada any des de l’antiga vila de Sarrià. Això va ser així entre els anys 1884 i 1901. L’any 1904 es va construir l’actual peça, atribuïble a un fuster del carrer dels Capellans -carrer que desemboca a la plaça- de cognom Mateu, és ressenyable indicar que l’actual encara és la mateixa del 1904. L’originalitat de la peça la fa única entre les del seu gènere, tant per la seva forma com per la tècnica del seu joc. D’altra banda, la Cucanya de la Plaça Nova és des de fa anys a Barcelona la única d’aquestes peces de joc tradicional que s’instal•la.

La Cucanya de la Plaça Nova, amb el seu característic color verd i la seva peculiar forma, ha esdevingut tot un símbol de la plaça Nova, del seu barri i de les Festes de Sant Roc. Fotografies antigues i modernes, diaris de diverses èpoques -de la segona República especialment- on la Cucanya n’era portada, cartells, dibuixos i pintures, etc., sempre han estat la imatge típica i tòpica de les Festes de Sant Roc. Fins i tot, ha estat motiu principal d’un anunci de cava que promocionava les festes del país, en parlar de les de Sant Roc, i que protagonitzat pel grup El Tricicle emetia TV3.

La importància que per a la nostra Associació i per les tradicions barcelonines té la Cucanya, queda confirmada amb la mobilització que es va realitzar arrel de la reforma de la plaça el 1991, substituint les velles llambordes -amb la forma idònia per a clavar-hi la Cucanya- per ciment i lloses de pedra, que impedia la seva instal•lació. La resposta de l’Ajuntament fou immediata i molt satisfactòria, en fer uns forats i unes peces de ferro fixes i mòbils que permeten la seva instal•lació en el seu lloc tradicional, garantint-ne la seva continuïtat i d’una manera més segura encara.

El futur d’un joc barceloní tan tradicional és, no tan sols garantit, sinó absolutament potenciat. La quitxalla del barri espera la festa per a poder passar la Cucanya com un dels actes més especials de les diades, però a més, des de fa uns anys la nostra cucanya és un atractiu també per a la gent de més edat, ja que, durant els dies de la festa i a les mitges parts dels balls de nit, es celebren les sessions golfes de la Cucanya de la Plaça Nova.

La Cucanya de la Plaça Nova la podeu veure i passar cada any durant la setmana de Sant Roc, el 16 d’agost.