04/08/2005
Per un treball racionalitzat en el terreny del Bestiari festiu

Xavier Cordomí. Col·lectiu Santa Fe de l’Àmbit de Bestiari Festiu

Barcelona, 2 de març de 1996

Comunicació en l'àmbit específic de Bestiari Festiu presentada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996)

Arrel de la creació del nou Àmbit específic de Bestiari Festiu en el segon Congrés de Cultura Popular i Tradicional, acordat en les sessions de treball celebrat a Lleida el 29 d’octubre de 1995 dins l’Àmbit específic de Nans i Bestiari no de foc, un conjunt de persones vinculades a diversos grups de bestiari del país va decidir de treballar com a col·lectiu en el món del bestiari festiu català tot fixant-se uns objectius clars i assolibles a curt, mitjà i llarg termini. Donat que la primera trobada de treball es va celebrar a la població de Santa Fe del Penedès, el grup va decidir d’anomenar-se: Col·lectiu Santa Fe de l’Àmbit de Bestiari Festiu.

El Col·lectiu, constituït en la seva fundació per representants d’una dotzena d’entitats amb elements de bestiari, és obert a l’incorporació a les nostres tasques de tots els grups de bestiari d’arreu del país, sigui quina sigui la seva funció.

Creiem que una vegada que ha quedat clara la necessitat de la distinció d’un àmbit específic del Bestiari, ben definit per uns criteris bàsics unificadors que integren totes les figueres d’imatgeria festiva amb forma animal, bé realista o bé fantàstica, i clarament diferenciat d’altres àmbits de la cultura popular, malgrat que no dubtem, però, que el bestiari en pugui ser partícip d’altres per algun dels seus aspectes figuratius, funcionals o simbòlics -com ara el de gegants, el de grups de foc o el de balls populars-, però que de cap de les maneres aquests aspectes parcials poden definir tota la riquesa del bestiari català; ara cal omplir de contingut l’àmbit, que malgrat ser un dels més antics de les nostres tradicions també és un dels més evolucionats i amb una evident expansió en les seves moltes possibilitats, amb diversitat de propostes que abracen des dels protocols a l’animació o des dels ball als actes de foc, i amb fórmules clàssiques o amb imaginativa innovació.

Per tot això, el Col·lectiu Santa Fe de l’Àmbit de Bestiari Festiu es proposa diverses fites mitjançant tres línees de treball, tot encoratjant els diversos col·lectius de bestiari i els interessats en l’àmbit a treballar-hi.

I. El primer és la confecció d’un inventari, el màxim d’acurat i d’actualitzat possible dels diferents elements de bestiari; des de les seves perspectives funcionals i territorials, autoria i tècniques i materials de construcció, i tot contemplant el panorama associatiu on són integrats: colles i grups específics i singulars de bestiari, seguicis populars i protocols municipals, grups de foc (colles de diables amb bèsties de foc, colles de dracs, de víbries o d’altres bèsties de foc), colles de gegants amb bestiari, esbarts, col•lectius d’animació i grups teatrals, entitats amb estructures zoomòrfiques amb portadors externs, etc., així com les coordinadores o agrupacions territorials i/o funcionals que puguin existir.

II. Paral·lelament considerem necessària la realització d’un estudi que, contemplant els orígens històrics i l’evolució dels diferents tipus d’elements i de formes de bestiari, fixi la situació actual de l’àmbit, tot mostrant la diversitat i la heterodòxia de la tipologia, de les característiques i les idiosincràsies formals, funcionals i territorials de la imatgeria zoomòrfica, mitjançant el criteri bàsic unificador: la figura de bèstia; i definint i ordenant l’àmbit mitjançant les característiques següents:

Formal: el tipus de figura, la imatge que representa -clàssica o innovadora-, la personalitat que transmet, el gènere i el sexe si és que en té, així com la seva condició singular o de conjunt.

Simbòlic: la simbologia atorgada o intencionada de la imatge, la tradició i el protocol, les llegendes locals o nacionals, la innovació, la cohesió social, el símbol mutant en elements d’animació o teatrals, etc.

Funcional: el paper atorgat a les figures dins la festa o representació, o la funció per la que han estats creades: seguicis i protocols, actes de foc, desfilades, animació, esbarts i representacions teatrals entre d’altres.

Tècnica: Tècnica i materials de construcció i autoria de les peces i complements. Tècniques de portatge: interna o externa, elements protèsics, característiques singulars de portatge. Complements manipuladors d’articulacions i d’altres parts de l’anatomia de la figura. Les diverses formes de suports pirotècnics; estris de llançament d’elements diversos: aigua, foc, caramels, confetti, fum, pólvores, etc.

Territorialitat: Especificitats territorials, àrees geogràfiques, tradicions i costums locals, comarcals i regionals.

D’altra banda l’estudi, -i seria interessant que a l’inventari també-, hauria de contemplar les músiques i les coreografies corresponents a les danses dels elements del bestiari que en tinguin; considerant a l’ensems l’autoria i la interpretació, així com la simbologia, la funció, la tècnica i les característiques territorials dels balls.

Per últim s’haurien d’analitzar les arts i els oficis que paral·lelament evolucionen amb la imatgeria del bestiari festiu: artesans constructors, artesans de complements, músics compositors, coreògrafs, formacions musicals, pirotècnics, i un llarg etcètera.

III. Com a darrer objectiu, es planteja la tasca d’impulsar una futura Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya que agrupi les diferents iniciatives de coordinació per interessos específics: territorialitat, funcionalitat, simbolisme o qualsevol altre.