En la imatgeria festiva catalana, les àligues són l'entremès més important. Només algunes poblacions amb rang de ciutat tenien el privilegi de tenir-ne una. Amb un protocol acurat, que en algun cas encara en restringeix l'ús als límits històrics de la seva vila (Berga, Solsona, Valls, etc.) esdevenen símbol de tots els ciutadans i són presents en tota mena de litúrgies i celebracions oficials.

Protagonistes d'acurades composicions musicals i de balls solemnes, les àligues van gaudir d'uns privilegis i unes prerrogatives que no tenien altres entremesos festius. La seva situació en la processó del Corpus (prop de la Custòdia) i el dret a trepitjar i dansar en recintes sagrats, o el fet de ser sempre coronada i d'acompanyar els consellers municipals, la vincules amb allò diví i amb allò humà, amb l'Església i amb el poder civil.

Xavier Cordomí