Festidanza Arequipa 2005 (Perú): Una experiència inoblidable

Impressions del viatge que l'Esbart Català de Dansaires va realitzar entre el 12 i 18 d'agost del 2005 al Perú, per participar al festival Festidanza Arequipa 2005.

Les maletes han estat fetes lentament. A Arequipa ara és hivern i les dades sobre la temperatura que ens trobarem han estat contradictòries segons la font consultada. Ens decidim per portar absolutament de tot i evitar així refredats que facin que no puguem gaudir de l'estada. El divendres 12 d'agost, abans de la ballada de Sant Roc, portem les maletes a l'Esbart. El més sensat és tenir tot l'equipatge organitzat, tenint en compte que la sortida de l'autocar serà a les dues de la matinada.

Puntualment l'autocar arrenca, deixant darrera seu l'olor de suor i el cansament de la ballada que tot just havíem acabat feia dues hores. Tenim, però, per davant, l'emoció d'una aventura que està a punt de començar i per la que hem esmerçat molts esforços durant aquest any.

La nit passa ràpidament entre son lleuger i pel·lícules, generalment avorrides i, sense adonar-nos-en ens trobem a Barajas llestos per embarcar vint-i-vuit maletes, tres baguls, els cercolets, el piano i els faristols i les partitures. La resta de l'equipatge el portem a la cabina.

La sortida de l'avió, malgrat que amb retard, no esgota la nostra paciència i finalment després de quatre hores d'espera i tretze hores d'avió arribem a l'aeroport Hugo Chávez de Lima on se suposava que ens estaven esperant. L'espera es fa una mica més llarga del que havíem previst des de Barcelona fins que finalment ens recullen, juntament amb el grup que venia de França. Les nostres especulacions, que incloïen una nit d'hotel a Lima per descansar del viatge es van veure truncades per un autocar compartit, amb el grup francès, que a la una de la matinada iniciava viatge directe cap a Arequipa.

Han estat dinou hores d'autocar, una darrera l'altra a través de tota la costa sud del Perú fins arribar al nostre destí a les nou de la nit, hora local, del dia 14 d'agost.

El primer contacte amb el Festidanza 2005 ha estat al Corso, que s'aproxima bastant al que nosaltres anomenem "Cercavila" però augmentat fins al infinit. La gent es reserva el lloc des del dia abans i es col·loquen la seva cadira al carrer ja que estar dret tanta estona és esgotador.

No podem saber a quina hora s'inicia el Corso, el que si que sabem és que la nostra participació comença a les dues de la tarda i acaba a les deu de la nit. Amb els balls de cercolets i els de bastons anem demostrant les nostres habilitats a través del circuït programat, mentre els músics van aixecant el seu so per sobre dels nostres caps. La gent crida quan passem "bailen, bailen!!", però nosaltres ja no podem més. A mesura que passa el temps anem espaiant més les nostres actuacions i ens quedem amb algun pas fàcil i poc cansat que ens permeti poder continuar una estona més. Sembla realment que no s'acabi mai. L'únic que ens ajuda a continuar és l'entusiasme del públic. Malgrat que la temperatura ha baixat considerablement des que ha marxat el sol, el caliu del poble ens envolta com una manta i ens dóna l'escalfor que necessitem.

A partir d'aquest moment totes les ballades esdevenen multitudinàries. El Festidanza és una veritable festa popular a la ciutat. Les actuacions tenen lloc al teatre Coliseum d'Arequipa. Es tracta d'un tipus d'amfiteatre romà que pot acollir unes vuit mil persones i que fa ple durant els tres dies de festival.

El programa de les actuacions, especialment preparat pel viatge, incorpora danses com el ball del ciri, el rigodons, la corranda alta, el ball de cintes, els balls aranesos com el ballano o el cadrilh, entre d'altres. Els canvis de vestuari es fan en segons, per evitar que el públic s'impacienti. Intentem respirar amb normalitat, però els esforços, tenint en compte l'alçada a la que ens trobem, de vegades es fan difícils.

Apart de les actuacions per a adults, també fem una actuació per escolars. Fem el programa dels aranesos i esdevé un èxit. Sortint del teatre, no donem abast per signar tots els autògrafs que ens demanen. Sembla talment com si acabéssim de sortir d'"Operación Triumfo".

Lima ha estat el segon objectiu del nostre viatge. Bé, de fet és la ciutat del Callao la que ens convida. Aquesta ciutat està enganxada a Lima però té municipi propi i controla el port. Només hi estem tres dies, però, en intensitat, gairebé hem fet les mateixes activitats que en la setmana que hem estat a Arequipa.

El mateix dia que arribem tenim el temps just per esmorzar, dutxar-nos i preparar-nos per una cercavila. Al vespre tornem a casa per sopar i de nit, fem una visita ràpida al centre de Lima. Malgrat que estem esgotats, és la nostra única oportunitat de poder veure la ciutat. El dia següent, és d'una gran activitat. Pel matí fem una ruta turística pel Callao i per la tarda ens esperen dues actuacions força llarguetes.

No hem tingut temps d'anar a veure el Llac Titicaca, ni el Machu Pichu, ni tan sols hem pogut veure tot Arequipa amb calma ni Lima de dia, però el que si que ens queda és el record de la gent, la seva simpatia i amabilitat, el seu tarannà tranquil i despreocupat que fa que visquin d'una altra manera que, unes vegades, ens costa d'entendre i d'altres, envegem.